...Jo sóc una dona i em sento orgullosa de ser-ho.
Aquesta és l’afirmació rotunda que es fan moltes dones en arribar a la primera meitat de la seva vida. Però per arribar aquesta conclusió, les dones han d’haver arribat a una certa maduresa. No a la maduresa mal entesa que es refereix purament a l’edat, sinó a la maduresa mental.
Es la plena certesa de ser “mestressa i senyora” de la seva vida, amb independència , és ser capaç de prendre les seves pròpies decisions , siguin equivocades o no .
Em pregunto si prendre decisions equivocades fe créixer a la persona , ja que si totes fossin encertades, seriem perfectes. Però caure en les mateixes temptacions, superar-les i tornar a caure, en realitat són les petites coses que et fan viure.
Ser capaç de realitzar totes les petites i grans coses que et proposes.
Ser feliç. Em pregunto que és la felicitat, i la definiria com aquell estat inestable que va i torna .
Quan estic mirant a la vora de la mar, i veig les onades com arriben , trencant i se’n tornen anar, penso que la felicitat es alguna cosa semblant.
Comenta amb força des de dins, s’apropa molt a la teva ànima, i després trenca amb ràbia , per anar-se’n de la mateixa manera que ha vingut
Amb les injustícies , amb l’abús del poder masclista, amb la mateixa vida quotidiana, amb els fills , amb la família en general, amb la desigualtat en la feina , amb els sous , amb la mateixa aspiració d’arribar a un lloc privilegiat e la societat.
Només falta que hi posis ganes, i seguretat en tu mateixa. Veure la part més positiva, aquella de la que pots treure’n profit. Aquella que et pot fer feliç.
Avui en dia , ser dona, es ,és que un privilegi. Perquè arribar a la maduresa amb les idees clares i la ment en el seu lloc ,és , si més no, una gràcia volguda per moltes i tinguda en compte per pocs .
Aixa, hem de procurar viure , no pas sobreviure. Perquè la força està endins de un mateix, en la seva pròpia ànima .
Març 1996
Àngels Vinuesa
Aquesta és l’afirmació rotunda que es fan moltes dones en arribar a la primera meitat de la seva vida. Però per arribar aquesta conclusió, les dones han d’haver arribat a una certa maduresa. No a la maduresa mal entesa que es refereix purament a l’edat, sinó a la maduresa mental.
Es la plena certesa de ser “mestressa i senyora” de la seva vida, amb independència , és ser capaç de prendre les seves pròpies decisions , siguin equivocades o no .
Em pregunto si prendre decisions equivocades fe créixer a la persona , ja que si totes fossin encertades, seriem perfectes. Però caure en les mateixes temptacions, superar-les i tornar a caure, en realitat són les petites coses que et fan viure.
Viure!,
Ser capaç de realitzar totes les petites i grans coses que et proposes.
Viure!
Ser feliç. Em pregunto que és la felicitat, i la definiria com aquell estat inestable que va i torna .
Quan estic mirant a la vora de la mar, i veig les onades com arriben , trencant i se’n tornen anar, penso que la felicitat es alguna cosa semblant.
Comenta amb força des de dins, s’apropa molt a la teva ànima, i després trenca amb ràbia , per anar-se’n de la mateixa manera que ha vingut
Viure!, o potser sobreviure?
Amb les injustícies , amb l’abús del poder masclista, amb la mateixa vida quotidiana, amb els fills , amb la família en general, amb la desigualtat en la feina , amb els sous , amb la mateixa aspiració d’arribar a un lloc privilegiat e la societat.
Viure!,amb els sentiment d’impotència, d’estimacions no compartides de desil•lusions per fites no aconseguides, de queixes que cauen en forats buits , de lamentacions que als altres els fan riure. s
Viure!amb el teu propi cos que envelleix, amb les arrugues i amb les potes de gall, amb els quilos que es posen on no deuen i amb les comparacions que reiterativament et passen pels ulls .
Viure!,amb les altres persones , aguantant el que pensen , fer-te un lloc en les seves vides. Salvaguardar la teva intimitat que no vols compartir. Ser respectada com a persona.. ser respectada coma dona.
Viure!amb les teves limitacions que ésser humà. Saber compartí il•lusions. Pensar que pots aconseguir tot allò que et proposis. Perquè a l’ésser humà no hi ha res que se li posi pel davant, es capaç d’aconseguir les fites més important i les coses més insòlites .
Només falta que hi posis ganes, i seguretat en tu mateixa. Veure la part més positiva, aquella de la que pots treure’n profit. Aquella que et pot fer feliç.
Avui en dia , ser dona, es ,és que un privilegi. Perquè arribar a la maduresa amb les idees clares i la ment en el seu lloc ,és , si més no, una gràcia volguda per moltes i tinguda en compte per pocs .
Aixa, hem de procurar viure , no pas sobreviure. Perquè la força està endins de un mateix, en la seva pròpia ànima .
Març 1996
Àngels Vinuesa
Comentarios