miércoles, julio 09, 2008

MI HIJA MARTA

'El violoncel va ser un amor a primera vista'

La celista reusenca Marta Mulero reinvindica la pedagogia perquè els joves disfrutin de la música
Marià Arbonès 03 de juliol de 2008

La celista reusenca Marta Mulero
Marta Mulero va néixer l’any 1986 a Barcelona però sempre ha estat vinculada a Reus. Des del nou anys està lligada a la música i en especial al violoncel. En tots aquests anys ha anat perfeccionant el seu coneixement sobre l’instrument de corda i ha estat guardonada en diversos premis. Considerant la seva juventut, el seu entusiasme per la música i la seva bona tècnica cal preveure que estem davant d’una celista amb un gran talent i porvenir.
Va ser teva la decisió de començar a estudiar música?
En bona part va ser meva. Em van dir que tenia aptituds i no vaig posar cap impediment que els meus pares m’incorporessin als nou anys a l’escola del Centre de Lectura amb la professora australiana Gabrielle Deakin, en una edat que no crec que sigui molt jove per començar a estudiar música perquè actualment hi han nens que comencen als 4 anys. Després he estat al Conservatori de Vilaseca, he fet altres cursos i ara estic estudiant al Conservatori Superior de Música d’Aragó i em queden dos anys per acabar el grau superior i llicenciar-me.
Algú de la família teva és músic?
De la família més propera no perquè alguns són esportistes i la meva mare, l’Angels Vinuesa és aficionada a la literatura i inclús ha escrit alguns llibres. M’hauria de referir a una cosina del meu pare, la cantant de flamenc Mayte Martín.
La gran Mayte Martin és cosina del teu pare!. No és poc. Escolta, observant el teu currículum hi veiem premis
No he rebut molt premis. Quan vaig acabar el grau mig vaig rebre el Premi d’honor de violoncel i la Menció d’honor en música de cambra al Conservatori de Vilaseca. Després he rebut un premi Beca privada de Caja Madrid i un tercer premi del concurs Teodoro Vallo de música de cambra a Saragossa.
Que li trobes al violocel?
De petita a l’escola del Centre de Lectura anàvem provant diferents instruments i el violoncel per a mi va ser un amor a primera vista. Em va engantxar més que el piano i altres. És pel so i la manera de tocar-lo per la postura que em sembla molt natural.
I també sensual.
Efectivament. De fet al segle XVII no estava permès que les dones toquessin el violoncel per la postura ‘impròpia’ de tenir les cames obertes.
Segur que tindràs violoncelistes referents?
No en falten. Per exemple Lluís Claret, Pau Casals pel que ha fet i significa, Rostropovitch, Jacqueline du Pre i Jordi Savall pel seu interès en la música antiga i barroca.
Estàs estudiant però també participes en grups i orquestres. Parla’ns també de la teva projecció.
Ara estic a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. També participo en diversos grups de música de cambra, però m’agradaria provar amb nous estils de música com el jazz i el flamenc. Soc jove i potser em plantegi en un futur marxar a algun lloc d’Europa, a Amsterdam per exemple, però ara la meva intenció és interpretar i ensenyar música per aquí. Quan pugui vull contribuir a la pedagogia musical, que és molt important i ha de permetre que els joves aprenguin disfrutant de la música.
displayComments(1380);

No hay comentarios: