viernes, agosto 22, 2008

EL VUELO MALDITO




EL VUELO MALDITO


Ayer España se levantó conmocionada por el trágico suceso del fatal accidente del avión de Sapanair en Barajas.

Vaya desde aquí mi más sincera condolencia para todos aquellos familiares de las victimas que nunca llegaron a su destino.

Es pronto para juzgar, y atrevido al mismo tiempo cuando las heridas están completamente sangrantes en este momento, pero es evidente que algo está fallando. No recuerdo un accidente tan terrible desde Los Rodeos , y se que desde ese momento y a raíz de ello se cambiaron algunos detalles en las comunicaciones , tales como que ya no se dice OK ,o Roger cuando se establece una comunicación, sino que se repite la misma frase que ha dado el interlocutor.

En este caso , y escuchando opiniones de expertos llego a la conclusión que el accidente del avión Spanair , ha ocurrido porque se han dado un cúmulo de circunstancias que han hecho no poder echar marcha atrás cuando el avión ya había despegado .

No quiero ni pensar en todas aquellas familias que regresando de sus vacaciones nunca pudieron llegar a pensar que ocurriese tal desgracia. Si es verdad que cuando subes a un avión tu pensamiento esta ligado a que ocurriría si se estrellase o cayeses, pero siempre piensas que todo esta controlado, y que nunca puede ocurrir ningun infortunio como este.

Esto seguramente servirá para que en adelante los aviones no sean más antiguos de quince años , me pregunto si en las flotas actuales existen aviones de mas antigüedad que esta , que las revisiones de los aviones antes de despegar sean las legales y exhaustivas , y si por alguna razón existe ni la mas minima probabilidad que ocurra un siniestro que el avión se quede en tierra .

En referencia a este tema , quisiera felicitar a los sistemas de emergencia , bomberos , ambulancias , Samur , Cruz Roja ,Psicólogos ,que acudieron en desbandada al lugar de los hechos , y como no, felicitar al juez que dio la orden que no se emitieran imágenes de la catástrofe .

Estos días España entera llora por las victimas y yo desde aquí me uno en silencio a toas aquellas almas para que encuentren el camino, y transmitirles a los familiares todo mi afecto .
Descansen en paz

Angels Vinuesa

miércoles, agosto 20, 2008

LA LEY DE LA DEPENDENCIA






LA LEY DE LA DEPENDENCIA






Como ya es sabido por todos los que leen este blog soy enfermera y trabajo para el ICS, estoy por lo tanto dentro del sistema sanitario y creía conocer todos su vericuetos.

Pero como suele pasar solo cuando te toca a ti personalmente es cuando te das cuenta que hay leyes que quedan muy bien para la propaganda electoral pero que después no son efectivas.

Eso ha ocurrido con la famosa Ley de la Dependencia, esta cacareada ley era la solución a todos los problemas con personas dependientes. Pero o bien no han calculado bien la población que existe con estas características, o bien se les ha ido de las manos.

Esto me ha ocurrido a mi personalmente con unos familiares , al parecer todas las ayudas que pueden tener estas personas han de ir canalizadas por la famosa ley, a la que después de hacer un tramite burocrático , imagino entran a formar parte de la larga cola de espera para que un equipo evalúe .

Esta evaluación dará, sin menoscabo de la pensión, una ayuda económica para paliar los excesivos cargos que necesitan para paliar el cuidado.

Para personas dependientes , sin familiares cercanos , o que se quieran hacer cargo , representa un dispendio económico el poder pagar cuidadores a sueldo , más si es el caso , como en el que me encuentro donde el problema es mental .

Recuerdo la propaganda y las promesas del Sr. Maragall, cuando se le detectó Alzheimer, ¿Dónde quedaron?

Las necesidades de cuidado de este tipo de personas no es de una hora al día o dos , máxima ayuda que pueden dar los Servicios Sociales de los Ayuntamientos , sino de veinticuatro horas al días .Evidentemente esto no lo puede sufragar el estado , pero tampoco el bolsillo particular .

Entonces queda la solución rápida, Las residencias geriátricas, que son, más que residencias, “aparca –abuelos”

Allí a ritmo de pito , levantan , lavan , dan el desayuno , y acomodan a los residentes en sendos sillones para que acaben de pasar los días que les queda en este mundo , sumidos en una nebulosa agreste y oscura de la vida , pagando eso si mas de 1700 euros Per capita si tienen unos ingresos de pensión altos porque no pueden acceder a la residencias Publicas , o bien si no tienen medios económicos ponerse de nuevo en una larga cola hasta que les toque …

¿Y mientras tanto que?

¡Se acabó!.... ya no queda nada más que esperar al de, la guadaña que aparezca por la puerta y los vaya recogiendo

…………………………..

En cuanto a la rimbombante ley ,hice lo que correspondía para solicitarla para dos personas mayores y con problemas de dependencia , grado III con toda seguridad , el papeleo es relativamente fácil , pero cuando llamas por teléfono 900300500, para averiguar cuando se realizará la primera evaluación , te responden que al menos tres meses, pero que a fecha de hoy aun están entrando expedientes de febrero.

Una vez que el equipo evaluador de el diagnostico de gravedad / dinero-ayuda , tendrán que pasar mas de seis meses más para que la concedan , aunque para entonces quizás mis familiares que ya tienen 87 años , hayan pasado el umbral o bien de la pobreza, habrán acabado con todos sus ahorros , o bien a mejor vida .



En relación a este tema, se me ocurrió escribir al Presidente del Gobierno en la página siguiente, planteando una sencilla pregunta:

Si a mis familiares no les llega la ley de la dependencia, se quedarán sin dinero ¿Qué pueden hacer?

http://www.la-moncloa.es/Presidente/EscribiralPresidente/default.htm

Tan inocente pregunta todavía no ha tenido más respuesta que una automática de esas que te responde un robot con un código de seguimiento. ¡Nada más!

Caray…hasta Fidel Castro me respondió una carta y eso que está a siete mil kilómetros, aunque de ese proyecto, y de mi nuevo libro “Mis conversaciones con el compañero Fidel “ espero poder hablar en breve tiempo.
…………………………….

Tenemos un problema gordo , grave en este país , y es la gente mayor , eso ya es sabido , pero tendría que existir , y ya que han canalizado todas la ayudas por la ley de la Dependencia , algún tipo de atajo para agilizar los trámites en los casos realmente necesarios .

Para ello existen estupendos agentes sociales , que podrían hacer esta previsión .Y no dejar que personas que han estado cotizando a la Seguridad Social toda una vida , e intentando ahorrar algo se lo tengan que gastar en cuidadores privados , y hasta tengan que vender el piso con ellos dentro para poder seguir pagando el cuidado de personas con Alzheimer .

Donde vamos a parar………..

Sino cuidamos a nuestros mayores, si no velamos por su salud, atentamos contra el principio más básico de la convivencia., y esto nos volverá como un boomerang.

Ellos nos cuidaron y nosotros no podemos obviar este problema .El Estado ha de pensar en este punto reflexionar y poner soluciones mas ágiles …

Necesito una solución urgente
¿Alguien la tiene?


Angels Vinuesa

martes, agosto 19, 2008

El Sr Grasa, el meu coach ( en català)



L'esport ha estat i és la salvació de molts joves. En aquells anys en què no hi havia massa centres d'oci, una de les poques sortides que tenien els nostres adolescents era la pràctica esportiva. Per les instal·lacions esportives del barri van passar infinitat de joves, fent possible així que no s'estiguessin sempre al carrer i es van educar en l'amistat, la tolerància, la disciplina i el companyerisme.

José Antonio Grasa Blasco
Campió de Catalunya d'E.D. d'atletisme en 5000 i 10000m
Sots-campió de Catalunya de frontó
Jugador i entrenador d'handbol

¡Vinu tira!

Encara em ressona la veu del meu entrenador als meus oïdes de quan jo era una jugadora de handbol ara fa una pila d’anys ,la seva veu ronca dient :

¡Vinu tira a porteria! sempre ha restat al meu record , comprenc ara , al llarg del temps que la seva cridaria era sempre amb bona intenció i per l’afany de guanyar partits .

El senyor Grasa em va ensenyar tot el que sabia en respecte aquest esport , jo... , ho dic amb veu baixeta , era una jugadora boneta , dit entre cometes , que sempre abusava de la bona fe dels arbitres, i de la meva astúcia per sempre caure de penalty encara que no fos cert , per compensar la meva poca força muscular per llençar la pilota a la porteria.
Eren molts els arbitres que coneguem la meva pilleria sempre em recriminaven

-¡Vinu! Como te tires al suelo no te pito el penalty…

Era tant evident que les meves caigudes eren falses , però que sempre semblaven casuals que ells , els senyors vestits de negre acabaven xiulant la falta màxima amb una picada d’ull i un somriure .

...El handbol es va instaurar al meu barri de la Vivendes de la Seat , sota el comandament , mai millor expressat d’un monja gran , més que gran era enorme , La Madre Magdalena , que era tan fanàtica dels esports ,que no li queien les vestidures per xutar una pilota agafant-se els hàbits per damunt del genoll, o jugant a les cremades , que era un joc bastant tonto en el que es llençava la pilota contra l’equip contrari, i tu et passaves tota la estona corrent d’un costat a l’altre perquè la pilota no es toquès .



En aquesta època es va crear l’ equip femení del Handbol, que va pertànyer unit per molts anys i molts partits , fins que la mare empresa (Seat), va decidir en vista dels nostres bons resultats obtinguts , i de un bons calerets que van caure , pujar a l’equip a La Divisió d’Honor del Handbol Espanyol, i les ments pensants va considerar que nosaltres, les jugadores de tota la vida del barri , no donaven la talla , i es van dedicar a reclutar jugadores externes del Sabadell i de l’Asepeyo .

¡I la van cagar !

....................................

Durant molt de temps el microbús platejat i blau ens va passejar per tots el indrets de Catalunya , sempre ens esperava a la porta del “campo de los deportes” ( es deia així) , ara crec que es privat, i allà ens recollia per anar als partits fora de casa.

Els entrenaments eren tres dies per setmana amb el nostre entrenador , Sr Grasas, primer en una pista de ciment que hi havia la costat de la piscina , desprès en un altre pista que esta situada al emplaçament antic de la Església , i mes tard ja quan érem de primera divisió al actual pavelló d’esports , tancat i amb parquet .

De la mateixa forma que varem canviar de diferents emplaçaments per entrenar , el nostre vestuari es va modificar al llarg del temps .

A la primeria dúiem unes faldilles blanques i una camisa a joc blanca , la veritat que eren bastant incòmodes per jugar , però les monges eren les monges, , desprès l’uniforme estava compost de un pantalonet curt blau marí, i les samarretes de color vermell . Encara guardo de record la samarreta on llueix el numero 6 que era el meu .

La modificació en la nostra vestimenta alegrava al nois del barri, que crec , no venien precisament per amor al esport , sinó per veure’ns les cuixes .

El meu pare que no ha estat mai una persona que es prodigués en demostrar les seves emocions , apareixia d’amagatall , cada diumenge a les escales del pavelló d’esports , sempre ho feia quan el partit ja hi era començat , i la seva filla , o sigui ,jo mateixa rodava per terra , amb genolleres , colzeres i tot l’equipament necessari..

La seva ombra silenciosa , es col•locava a les grades del pavelló , sense dir ni mu , desprès a taula a l’hora de dinar , faria algun tipus de comentari sense donar cap importància , malgrat jo estigues segura que ell gaudia com un boig dels partits , i era el nostre fidel seguidor més que aquell que surt a la tele ,” Manolo el del Bombo “

Així van passar molts anys , al costat de les que van ser les meves amigues , Antònia la portera , i la Rallo , Sole ,Reche , Chiqui , la boníssima amiga Angelina Sallent , Maite Rosi , fins que al arribar el final de temporada ens van comunicar que només tres de les jugadores passarien al primer equip

Ens deien “ las hijas del cuerpo “, ja que les altres jugadores eren foranies del equip del Sabadell i de l’Asepeyo.

La nostra alegria va durar poc , perquè , primer ens van canviar d’entrenador , i desprès perquè ens van passar la següent temporada pràcticament el banquet .

Això si , viatjarem per tota la geografia d’Espanya sempre en avió i en bons hotels, van conèixer la gloria i la desgracia ....

Aquest moment àlgid del barri , contava amb més esports que sobresortien , més que un barri de treballadors semblava un barri residencial .

En aquella època , anterior i posterior hi havia molts i diferents esport : Equips de Basquet , frontó , jocs de taula con d’escacs i fins i tot , es va competir al programa molt famós en aquella època “Cesta i Puntos”

L’esport va ser l’eix fonamental del fills del treballadors de la Seat durant tota una època , però no va ser l’únic , també ens van introduir al moviment scouts ...
Però ...
Això ja es un altre historia ..........

Angels Vinuesa







.

lunes, agosto 18, 2008

la població magrebi










COMUNICACIÓ AMB LA POBLACIÓ MAGREBÍ I LES FAMILIES

Més enllà de la barrera idiomàtica es trobem amb una cultura que es distant en el temps, i xoca amb la nostra .La comunicació com a base de l’enteniment es basa no només en l’aprenentatge de les paraules , sinó també, com gestiona el poble marroquí les seves necessitats de salut /Malaltia o com son les seves costums , tradicions , tabues o formes de vida que necessariament son entroncades amb la religió.

La seva religió, i les tradicions son les que marquen les seves vides , les seves costums i les seves actuacions . Obviar aquest concepte seria un terrible error per part del sanitari front al pacient /client marroquí.

El seu Sistema Sanitari , al marge de l’origen, o de la situació geogràfica , es el concepte que arrastra des de la seva cultura i de sobte es troba amb un sistema molt mes avançat que el seu, gratuït i sense la corrupció , on els diners no marquen les diferencies sanitàries.

“Entendre per a Comprendre” a la població emigrant es un repte que cada vegada més ens troben des de la arribada de la població nou vinguda .
La nostra mentalitat europeista es la que marca les nostre consultes e irremediablement veiem amb un altre tipus de població, on les seves costums durant mols segles adquirides han espatllat el seu concepte de vida.

En un país on el sistema sanitari es distant a la població , moltes persones han de recórrer kilòmetres per ser atesos per un sanitari , o dormir a la porta d l’ Hospital més proper , on les festes nacionals com la del Corder o el Ramadà ajusten unes regles de comportament molt mes fortes que la importància que nosaltres donem a la medicina occidental.

A las jerarquies familiars ,la figura del home com a protector de la família , i administrador absolut de la vida del seus , s’enfronta a una dona , metgessa / Infermera molt més avançada .

La dona musulmana , és la cuidadora universal de la casa i els fills , les seves obligacions no traspassen les portes de la seva casa.

L’home ,a la societat musulmana , té el poder absolut de decisió sobre totes les circumstancies i accions familiars.

Acollir e integrar a les persones es un repte per al personal sanitari i una difícil tasca , com així també un repte pel Sistema Sanitari català , que ha de assumir la comunicació amb els nous vinguts.

El primer pas per avaluar al pacient nou vingut / marroquí passa per les dades claus de la avaluació inicial , como son: la edat , el lloc d’on provenen , ja que , es molt diferent si prové del camp o de la ciutat . Aquestes dades ens donaran una visió parcial dels elements claus per la interrelació amb el sanitari.

Les pautes higièniques , en un país on l’aigua es un be apreciat , i que tant sols s’utilitza per beure i per la seva pròpia supervivència . Això ens donarà una idea de la regles d’higiene que duen a la seva mentalitat .

Canviar aquestes costums es una tasca molt difícil ja que comporta un canvi de mentalitat primària , i sense saber-ho afegim un problema abans inexistent.

El temps que porten al nostre país , també es una dada significativa , ja que ens donarà una idea de la impregnació de amb dues cultures , això comportarà la idea de la transhumància en kilòmetres que existeix ..

Les classe socials , i socioeconòmiqes serà la clau de com enfrontar-se al sistema sanitari. Hem de tenir en compte el nivell socioeconòmic del emigrants que venen a la consulta .

El codís socioculturals, varien i canvien segons las classes socials i l’accés a la escola , segurament deficients en el nou vinguts es donarà les pautes de actuació envers als clients .La cultura marca les diferencies.

Intentarem en aquest curs que l’enteniment inter- lingüístic i el coneixement del sistema sanitari català sigui el dispositiu que ens doni l’enteniment en la relació del sanitari con l’emigrant marroquí.
.
Aquestes mancances es poden dur a errors de diagnòstic , i de teràpies molt greus , i per un altre banda afectar a la credibilitat del personal sanitari .

A partir de la barrera idiomàtica que dificulta la feina del personal sanitari , existeixen altres elements com son:
• El desconeixement del nostre Sistema sanitari .
• la Intimitat , per exemple el fet de mostrar els òrgans genitals a la observació del personal sanitari del sexe oposat.

Entendrem en aquest curs que hi han diferencies significatives que es fan susceptibles en dues cultures diferents.

El vel, com element diferenciador , el domini de l’ home envers una dona que ho accepta , comporta al idea de autoritat que cerquen en el personal sanitari..

Les habilitats de comunicació del sanitari haurien de ser , segons la seva cultura en un to de cordialitat , això seria un gran pas cap a la millora d ela comunicació .

La Medicina tradicional és la que prima segons els seu lloc d’origen , per exemple posar llimones al cap agafades amb un mocador pel tractament del les cefalees .

Aquesta aplicació te una rellevant importància amb els nou nats , per exemple no es treuen de casa abans del setè dia o s’envolten amb una espècie de venes per evitar les influencies dolentes . Es la paraula del Corán , la primera que escolta al néixer de la veu del seu pare .
La religió es sempre la prioritat en la vida, i admet la transgressió de les prohibicions quan la vida esta en perill sempre i quan la religió sigui be compresa.

Entendre el Ramadán com un mes de rectificació tant per el cos , com per l’esperit ,i es aquest un temps de reconciliacions familiars , i tanmateix la acceptació de la pobresa com de la acceptació de la paciència.

Aquest seria un bon moment per actuar en les conductes additives , com el tabac i l’alcohol.
............................................................................................

L’àrab culte modern, es la llengua oficial de 23 paios , les persones parlants d’aquest idioma universal son uns 200 milions en tot el món .

Però l’àrab culte, només es parla i escriu en lloc oficials ,i és après de memòria declamant versos del Coran , una llengua molt diferent es la que parla el poble.

Els dialectes , son la llegua que es parla per tot el país, i es aquest l’ idioma que ens arribarà a nosaltres.

Sense cap mena de dubte, la indiferència i el mecanicisme , son les actuacions que mes afecten al poble marroquí .

Frases com:
No et preocupis , això no et farà mal , o aquest tractament et curarà pot guanyar la confiança mútua.
Angels Vinuesa