Ir al contenido principal

..Más notas de Prensa Diari El Punt

Les dones són les protagonistes i les autores de dos llibres que es van presentar ahir a Reus. A Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors, Dolors Joanpere i Isabel Martínez analitzen els rentadors públics, que durant anys van funcionar a Reus i a altres pobles com a llocs de socialització on les dones compartien experiències. D'altra banda, el monòleg escruixidor d'una dona bosniana que es va refugiar a Cornudella de Montsant tot escapant de la guerra dels Balcans ocupa les planes de Mirsada Kuckovic. La voz de los inocentes, que ha escrit Àngels Vinuesa.
Les atrocitats de la guerra dels Balcans




Mirsada Kuckovic era una infermera de Bòsnia, membre d'una família treballadora de classe mitjana, quan el maig de 1992 va esclatar la guerra dels Balcans. Les atrocitats que va haver de viure des de llavors i fins a la seva arribada mesos després a Catalunya com a refugiada són el material amb què ha treballat Àngels Vinuesa a Mirsada Kuckovic. La voz de los inocentes (La Busca Edicions), llibre que es va presentar ahir al Palau Bofarull de Reus. El relat de les vivències de Mirsada s'erigeixen en les planes escrites per Vinuesa en una clara denúncia del genocidi de la població musulmana de Bòsnia per part de forces militars i paramilitars sèrbies. L'assassinat del seu marit o l'internament de Kuckovic i els seus dos fills en camps de concentració del seu país són dos dels punts àlgids d'un itinerari vital atroç i només alguns actes de solidaritat que la protagonista va trobant pel camí fan suportable la lectura del llibre. Mirsada Kuckovic va acabar el seu periple vital a Cornudella, on amb el suport dels veïns del poble va començar lentament a refer alguns aspectes de la seva vida. En aquests moments viu a Reus, on ha reprès a l'hospital de Sant Joan la seva feina d'infermera. Àngels Vinuesa ha tingut l'encert de traslladar al lector la vida de Kuckovic en un monòleg d'una gran força. Aquest és el tercer llibre de l'autora (la traducció catalana del qual està prevista per al mes de setembre que ve), després d'una biografia que va publicar l'any 2004 sobre el mèdium Josep Marqués i de la novel·la Hologram@.com, ambientada en el món d'internet, que va veure la llum un any després

Gracias Natalia Borbonés, una periodista como la copa de un pino.

Comentarios

Entradas populares de este blog

CONCIERTO 2CELLOS Y LA ORQUESTA FILARMONICA DE ESPAÑA, EN MÉRIDA .”.Cuando pisas la arena y te sientas en sus piedras todo cambia “...

CONCIERTO 2CELLOS Y LA ORQUESTA   FILARMONICA DE   ESPAÑA, EN MÉRIDA .”.Cuando pisas la   arena y te sientas en sus piedras   todo cambia “...   Poco pensaba mi   hija   Marta   allá   por el 92 , cuando   fuimos a   ver la Expo de Sevilla , y   visitamos el   Teatro Romano de Mérida ,   que   después de   dieciséis   años    volvería   al   ese   mismo enclave , pero para   tocar   el violonchelo , con tan importantes músicos. Siempre me ha impresionado   el Teatro   romano de Mérida , pero la noche   del concierto estaba   espectacular , vestido de luces   rojas , el ir   y   venir   de más   de 3000 persona que poco a poco   iba llenando las gradas del   teatro , en un bullicio silente . Sobrecogía, la majestuosidad del teatro de la   Antigua   Roma en la   colonia Augusta Eméri...

EL JARDÍN DE LOS DESEOS INCUMPLIDOS..

EL JARDÍN DE LOS  DESEOS INCUMPLIDOS.. Existe más allá de mí un abismo En el precipicio de las emociones En el camino de las soledades En la angustia del vacío La tristeza de  lo sombrío El desengaño de los recuerdos malditos La sinrazón de la crueldad extrema El porqué de las soluciones incoherentes Y es,  en aquel lugar El jardín de los deseos incumplidos Dónde florecen los arces y las moreras Los pinos y las zagalas Recorriendo la  fosa de las sensaciones perdidas Impregnando de tristeza los pensamientos cautos Es un jardín  vacío Dónde paseo por caminos de tierra Deambulando  sobre mi sombra  etérea Huyendo del fondo  de mi alma Sin encontrar consuelo Sin reconocer  la verdad de tu olvido Ni siquiera el olor a  hierba mojada Que aspiro lentamente Despierta mi espíritu cansado Mis pasos inertes Llevándome a la nada Atrapada en el jardín  de los deseos...
El Colegio de Pedralbes   Nunca pensé que existía fuera de mi barrio la “otra Barcelona”. Pasé más de 15 años pensando que las casas donde vivíamos eran lo habitual, lo corriente, pero pronto me di de bruces con la otra realidad, las casas de lujo, los chalets con piscina, los criados y mayordomos y los lugares de veraneo.   Desde mi humildad sabia que cada año, cuando a mi padre le daban las vacaciones en la Fabrica donde trabajaba, la SEAT, irremediablemente cogíamos el tren “sevillano” y pasábamos esa temporada en el pueblo. No tenia ni idea de ese otro veraneo en la casa de la playa. Aunque esto es una nimiedad para lo que supuso para mi estudiar en el Colegio de Pedralbes.   El Colegio de las madres Asuncionistas en Pedralbes, la misma congrega...