Ir al contenido principal
CRÒNICA D’UN ADÉU
Jaume Sureda Botán
ens va deixar el 7 de juny del 2011
ESPORTISTA, JUST I ERUDIT
Fill d’en Jaume i de l'Àngela i germà de l’Eduard, en Jaume Sureda Botán va néixer l’1 d’agost del 1921a Barcelona. Instal·lat a Hostafrancs, de
petit va estudiar fins a completar els estudis de secundària, però en acabar aquesta etapa el seu tarannà curiós el portà a iniciar-se en el món de la
ràdio i, finalment, entrà a treballar a La Vanguardia. Amb aquest escenari de rerefons en Jaume continuava alimentant aquella inquietud que
posseïa pel coneixement de les coses fins que, en un ball de Dijous Llarder, va coincidir amb la Teresa i ben aviat els dos joves començaren a
sortir plegats.
Pocs anys després els carrers d’Hostfrancs celebraven el casament entre en Jaume i la Teresa. La parella va establir-se al passeig de l’Exposició, al
Poble-sec, on ell continuava amb la feina al diari i ella es dedicava a cuidar de la llar. Un dia els dos decidiren llogar una habitació a un
matrimoni provinent d’Extremadura i amb ells formaren un vincle d’amistat molt estret. Per aquest motiu, anys més tard en Jaume i la Teresa es
van convertir en padrins de la filla d'aquell matrimoni, l’Angelina qui, amb qui tingueren una relació molt estreta.
De caràcter sociable i respectuós, en Jaume posseïa una remarcable intel·ligència emocional que feia que se sabés adaptar a qualsevol situació.
Com molts coincideixen a afirmar era, sens dubte, una català universal. Entre les seves aficions es trobaven el cinema, la música i l’esport; a més
del gust per viatjar amb la Teresa: anaren per tota la península amb aquell emblemàtic Seat 600. Al cap dels anys, la vida li mostraria la cara
amable en presenciar el naixement d’aquelles dues filloles que van estimar-lo amb passió: la Sònia i la Marta.
El 7 de juny del 2011 els familiars i amics van reunir-se al tanatori de Sancho d’Àvila per dir-li l’últim adéu. Tots aquells que van estimar-lo
recordaran els moments viscuts al seu costat, el seu afecte i generositat. Gràcies, Jaume. A reveure.

Comentarios

Entradas populares de este blog

CONCIERTO 2CELLOS Y LA ORQUESTA FILARMONICA DE ESPAÑA, EN MÉRIDA .”.Cuando pisas la arena y te sientas en sus piedras todo cambia “...

CONCIERTO 2CELLOS Y LA ORQUESTA   FILARMONICA DE   ESPAÑA, EN MÉRIDA .”.Cuando pisas la   arena y te sientas en sus piedras   todo cambia “...   Poco pensaba mi   hija   Marta   allá   por el 92 , cuando   fuimos a   ver la Expo de Sevilla , y   visitamos el   Teatro Romano de Mérida ,   que   después de   dieciséis   años    volvería   al   ese   mismo enclave , pero para   tocar   el violonchelo , con tan importantes músicos. Siempre me ha impresionado   el Teatro   romano de Mérida , pero la noche   del concierto estaba   espectacular , vestido de luces   rojas , el ir   y   venir   de más   de 3000 persona que poco a poco   iba llenando las gradas del   teatro , en un bullicio silente . Sobrecogía, la majestuosidad del teatro de la   Antigua   Roma en la   colonia Augusta Eméri...

EL JARDÍN DE LOS DESEOS INCUMPLIDOS..

EL JARDÍN DE LOS  DESEOS INCUMPLIDOS.. Existe más allá de mí un abismo En el precipicio de las emociones En el camino de las soledades En la angustia del vacío La tristeza de  lo sombrío El desengaño de los recuerdos malditos La sinrazón de la crueldad extrema El porqué de las soluciones incoherentes Y es,  en aquel lugar El jardín de los deseos incumplidos Dónde florecen los arces y las moreras Los pinos y las zagalas Recorriendo la  fosa de las sensaciones perdidas Impregnando de tristeza los pensamientos cautos Es un jardín  vacío Dónde paseo por caminos de tierra Deambulando  sobre mi sombra  etérea Huyendo del fondo  de mi alma Sin encontrar consuelo Sin reconocer  la verdad de tu olvido Ni siquiera el olor a  hierba mojada Que aspiro lentamente Despierta mi espíritu cansado Mis pasos inertes Llevándome a la nada Atrapada en el jardín  de los deseos...
El Colegio de Pedralbes   Nunca pensé que existía fuera de mi barrio la “otra Barcelona”. Pasé más de 15 años pensando que las casas donde vivíamos eran lo habitual, lo corriente, pero pronto me di de bruces con la otra realidad, las casas de lujo, los chalets con piscina, los criados y mayordomos y los lugares de veraneo.   Desde mi humildad sabia que cada año, cuando a mi padre le daban las vacaciones en la Fabrica donde trabajaba, la SEAT, irremediablemente cogíamos el tren “sevillano” y pasábamos esa temporada en el pueblo. No tenia ni idea de ese otro veraneo en la casa de la playa. Aunque esto es una nimiedad para lo que supuso para mi estudiar en el Colegio de Pedralbes.   El Colegio de las madres Asuncionistas en Pedralbes, la misma congrega...