Ir al contenido principal

Y EN EL CURRO.. A CAMINAR !




Pas a pas per millorar la salut




Pacients del CAP Llibertat de Reus participen d'un programa per dinamitzar persones sedentàriesM. CARTAÑÀ. Reus
Millores en els paràmetres clínics i millores en els aspectes relacionats amb la socialització de les persones. Les caminades que organitza l'Institut Català de la Salut i la regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Reus s'han ampliat de fa tres mesos amb un nou programa, Descobrim Reus pas a pas. Quaranta-cinc persones de l'àrea bàsica que comprèn el CAP Llibertat i també del barri Gaudí han participat en aquesta iniciativa que segueix els passos del programa Anem a caminar, que ja s'ha consolidat entre els veïns del barri Sant Josep Obrer. El grup de nous caminadors tenen entre 50 i 86 anys i fan sortides dos dies a la setmana.

+ A l'esquerra, tres participants en l'arribada de l'itinerari d'ahir a les piscines municipals de Reus. Al costat, el grup per la ciutat. Foto: J.FERNÀNDEZ EL PUNT
Acompanyats d'Àngels Vinuesa, infermera del CAP Llibertat, i de Mireia Fernàndez, llicenciada en INEF, els 45 caminadors que participen de la iniciativa ja han començat a comprovar, en tres mesos, les primeres millores en la salut.



Fan sortides dos dies a la setmana i els itineraris es fan per la mateixa ciutat. Com diu el nom del programa, «es tracta de descobrir barris, masos, camins, jardins i fins i tot ens hem fixat un itinerari per museus en cas que algun dia plogui». Ho explica Àngels Viluesa, la infermera que també fa el seguiment de la seva millora en aspectes relacionats amb la salut: «Quan comencen els fem una revisió i al cap de tres o cinc mesos els la tornem a fer, per veure les millores». I com diu, de millores n'hi ha, i moltes, tot i que no tots els participants tenen alguna patologia: «La millora és científicament comprovable però no només afecta paràmetres clínics», assegura, «sinó que es nota sobretot en la socialització de les persones». Segons diu, hi ha participants que abans de començar el programa sortien poc de casa i fins i tot una persona patia depressió «mentre que ara està molt emocionada per sortir a caminar cada dilluns i cada dimecres». Diu que entre el grup hi ha persones que tenen hipertensió, colesterol, diabètics i obesos i són els mateixos metges i infermeres del cap els qui els recomanen que participin d'aquest projecte.
Mireia Fernàndez és la responsable de preparar-los abans de les caminades i d'ensenyar-los després a fer els estiraments. Diu que l'important «és que agafin l'hàbit» i que, a banda del programa, surtin a caminar per iniciativa pròpia. Qualifica «d'èxit» aquests primers mesos de la proposta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

CONCIERTO 2CELLOS Y LA ORQUESTA FILARMONICA DE ESPAÑA, EN MÉRIDA .”.Cuando pisas la arena y te sientas en sus piedras todo cambia “...

CONCIERTO 2CELLOS Y LA ORQUESTA   FILARMONICA DE   ESPAÑA, EN MÉRIDA .”.Cuando pisas la   arena y te sientas en sus piedras   todo cambia “...   Poco pensaba mi   hija   Marta   allá   por el 92 , cuando   fuimos a   ver la Expo de Sevilla , y   visitamos el   Teatro Romano de Mérida ,   que   después de   dieciséis   años    volvería   al   ese   mismo enclave , pero para   tocar   el violonchelo , con tan importantes músicos. Siempre me ha impresionado   el Teatro   romano de Mérida , pero la noche   del concierto estaba   espectacular , vestido de luces   rojas , el ir   y   venir   de más   de 3000 persona que poco a poco   iba llenando las gradas del   teatro , en un bullicio silente . Sobrecogía, la majestuosidad del teatro de la   Antigua   Roma en la   colonia Augusta Eméri...

EL JARDÍN DE LOS DESEOS INCUMPLIDOS..

EL JARDÍN DE LOS  DESEOS INCUMPLIDOS.. Existe más allá de mí un abismo En el precipicio de las emociones En el camino de las soledades En la angustia del vacío La tristeza de  lo sombrío El desengaño de los recuerdos malditos La sinrazón de la crueldad extrema El porqué de las soluciones incoherentes Y es,  en aquel lugar El jardín de los deseos incumplidos Dónde florecen los arces y las moreras Los pinos y las zagalas Recorriendo la  fosa de las sensaciones perdidas Impregnando de tristeza los pensamientos cautos Es un jardín  vacío Dónde paseo por caminos de tierra Deambulando  sobre mi sombra  etérea Huyendo del fondo  de mi alma Sin encontrar consuelo Sin reconocer  la verdad de tu olvido Ni siquiera el olor a  hierba mojada Que aspiro lentamente Despierta mi espíritu cansado Mis pasos inertes Llevándome a la nada Atrapada en el jardín  de los deseos...
El Colegio de Pedralbes   Nunca pensé que existía fuera de mi barrio la “otra Barcelona”. Pasé más de 15 años pensando que las casas donde vivíamos eran lo habitual, lo corriente, pero pronto me di de bruces con la otra realidad, las casas de lujo, los chalets con piscina, los criados y mayordomos y los lugares de veraneo.   Desde mi humildad sabia que cada año, cuando a mi padre le daban las vacaciones en la Fabrica donde trabajaba, la SEAT, irremediablemente cogíamos el tren “sevillano” y pasábamos esa temporada en el pueblo. No tenia ni idea de ese otro veraneo en la casa de la playa. Aunque esto es una nimiedad para lo que supuso para mi estudiar en el Colegio de Pedralbes.   El Colegio de las madres Asuncionistas en Pedralbes, la misma congrega...