Ir al contenido principal

Y EN EL CURRO.. A CAMINAR !




Pas a pas per millorar la salut




Pacients del CAP Llibertat de Reus participen d'un programa per dinamitzar persones sedentàriesM. CARTAÑÀ. Reus
Millores en els paràmetres clínics i millores en els aspectes relacionats amb la socialització de les persones. Les caminades que organitza l'Institut Català de la Salut i la regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Reus s'han ampliat de fa tres mesos amb un nou programa, Descobrim Reus pas a pas. Quaranta-cinc persones de l'àrea bàsica que comprèn el CAP Llibertat i també del barri Gaudí han participat en aquesta iniciativa que segueix els passos del programa Anem a caminar, que ja s'ha consolidat entre els veïns del barri Sant Josep Obrer. El grup de nous caminadors tenen entre 50 i 86 anys i fan sortides dos dies a la setmana.

+ A l'esquerra, tres participants en l'arribada de l'itinerari d'ahir a les piscines municipals de Reus. Al costat, el grup per la ciutat. Foto: J.FERNÀNDEZ EL PUNT
Acompanyats d'Àngels Vinuesa, infermera del CAP Llibertat, i de Mireia Fernàndez, llicenciada en INEF, els 45 caminadors que participen de la iniciativa ja han començat a comprovar, en tres mesos, les primeres millores en la salut.



Fan sortides dos dies a la setmana i els itineraris es fan per la mateixa ciutat. Com diu el nom del programa, «es tracta de descobrir barris, masos, camins, jardins i fins i tot ens hem fixat un itinerari per museus en cas que algun dia plogui». Ho explica Àngels Viluesa, la infermera que també fa el seguiment de la seva millora en aspectes relacionats amb la salut: «Quan comencen els fem una revisió i al cap de tres o cinc mesos els la tornem a fer, per veure les millores». I com diu, de millores n'hi ha, i moltes, tot i que no tots els participants tenen alguna patologia: «La millora és científicament comprovable però no només afecta paràmetres clínics», assegura, «sinó que es nota sobretot en la socialització de les persones». Segons diu, hi ha participants que abans de començar el programa sortien poc de casa i fins i tot una persona patia depressió «mentre que ara està molt emocionada per sortir a caminar cada dilluns i cada dimecres». Diu que entre el grup hi ha persones que tenen hipertensió, colesterol, diabètics i obesos i són els mateixos metges i infermeres del cap els qui els recomanen que participin d'aquest projecte.
Mireia Fernàndez és la responsable de preparar-los abans de les caminades i d'ensenyar-los després a fer els estiraments. Diu que l'important «és que agafin l'hàbit» i que, a banda del programa, surtin a caminar per iniciativa pròpia. Qualifica «d'èxit» aquests primers mesos de la proposta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

LA ESPIRAL DEL SILENCIO Muchas veces  en la vida , quedamos mal con alguna persona , personas que han significado mucho en nuestra  vida y que de la noche a la mañana quedan  suspendidas de una vida . Y sabemos  que habiendo motivos , quedan en el  cajón de  sastre  conversaciones inconclusas , motivaciones , o simplemente una  explicación de los hechos  ocurridos .  Es , en ese momento cuando  queda instaurado el silencio , personas introvertidas que  se  tragan para  dentro sus sentimientos , sus emociones , y que son incapaces  de  sacarlo , y  sanearlo.  Esos pensamientos , sentimientos quedan enquistados en nuestro interior , y siempre pensamos mañana será un buen día para hablar , hoy no estoy preparado , las  circunstancias no son las mejores , y millones de  excusas que nos proponemos para  no dar  ese paso y enfrentarnos  a la verdad, porque nos hace...
El Colegio de Pedralbes   Nunca pensé que existía fuera de mi barrio la “otra Barcelona”. Pasé más de 15 años pensando que las casas donde vivíamos eran lo habitual, lo corriente, pero pronto me di de bruces con la otra realidad, las casas de lujo, los chalets con piscina, los criados y mayordomos y los lugares de veraneo.   Desde mi humildad sabia que cada año, cuando a mi padre le daban las vacaciones en la Fabrica donde trabajaba, la SEAT, irremediablemente cogíamos el tren “sevillano” y pasábamos esa temporada en el pueblo. No tenia ni idea de ese otro veraneo en la casa de la playa. Aunque esto es una nimiedad para lo que supuso para mi estudiar en el Colegio de Pedralbes.   El Colegio de las madres Asuncionistas en Pedralbes, la misma congrega...
 LAS ALAS DEL PAJARILLO ...  Cuando le  conoció , era un pajarillo , con las  alas  pequeñas  y frágiles . Su  gorra  siempre  tapándole los ojos  y la mirada  huidiza y  ausente.   No  tenía  conocimiento de nada , de la  vida  y  en general. Habia  estado  criado  con una  madre  protectora y manipuladora  que  había  hecho  de la mentira  una  actuación  normalizada .  Llevaba  en sus  espaldas , el pequeño pajarillo, una  gran carga  que  había  asumido desde pequeño  La  responsabilidad  de una  familia ,  que  le había impedido  llegar a las letras  y  a las palabras . Su misión ,  entonces  , la del pajarillo de  alas  frágiles  era  alimentar a  su familia , y por  ello había  tenido que dej...