LAS HISTORIAS DE.... ANGELS VINUESA

L'esport ha estat i és la salvació de molts joves. En aquells anys en què no hi havia massa centres d'oci, una de les poques sortides que tenien els nostres adolescents era la pràctica esportiva. Per les instal·lacions esportives del barri van passar infinitat de joves, fent possible així que no s'estiguessin sempre al carrer i es van educar en l'amistat, la tolerància, la disciplina i el companyerisme. José Antonio Grasa Blasco Campió de Catalunya d'E.D. d'atletisme en 5000 i 10000m Sots-campió de Catalunya de frontó Jugador i entrenador d'handbol ¡Vinu tira! Encara em ressona la veu del meu entrenador als meus oïdes de quan jo era una jugadora de handbol ara fa una pila d’anys ,la seva veu ronca dient : ¡Vinu tira a porteria! sempre ha restat al meu record , comprenc ara , al llarg del temps que la seva cridari

COMUNICACIÓ AMB LA POBLACIÓ MAGREBÍ I LES FAMILIES Més enllà de la barrera idiomàtica es trobem amb una cultura que es distant en el temps, i xoca amb la nostra .La comunicació com a base de l’enteniment es basa no només en l’aprenentatge de les paraules , sinó també, com gestiona el poble marroquí les seves necessitats de salut /Malaltia o com son les seves costums , tradicions , tabues o formes de vida que necessariament son entroncades amb la religió. La seva religió, i les tradicions son les que marquen les seves vides , les seves costums i les seves actuacions . Obviar aquest concepte seria un terrible error per part del sanitari front al pacient /client marroquí. El seu Sistema Sanitari , al marge de l’origen, o de la situació geogràfica , es el concepte que arrastra des de la seva cultura i de sobte es troba amb un sistema molt mes avançat que el seu, gratuït i sense la corrupció , on els diners no marquen les diferencies sanitàries

EL BLOG DE ANGELS VINUESA: Olimpiadas Pekin 2008

¿QUE PASA CON NUESTROS DEPORTISTAS? Pekín 2008 Me declaro fan de las Olimpiadas, me tragué la Ceremonia de inauguración cuatro horas clavada en el sillón de mi casa. He de decir que los chinos se lo han currado, y la Ceremonia tuvo tantos motivos de sobresaliente que no se puede decir más. Será difícil superar este magnifico evento Es el único país en el mundo capaz de desatar la maquina de hacer deportistas y llegar en el cuarto año a recoger resultados. Son capaces de hacer esa tremenda inauguración de los JJOO con esa perfección casi prusiana. Imagino la de horas que habrán pasado para que no hubiese ninguna mancha. Con esa disciplina asiática que les caracteriza no dan tres vueltas a todos nosotros , incluidos los americanos , que a base de becar a sus deportistas pueden sacar tan buenos nadadores como Fhelps , y otros tantos que seguro volverán a su casa con los preciados metales . Mención aparte merecen nuestros deportistas. Hay una pregunta que machaconamente resuena en mis oído

EL PADRE MANOLO Si ha existido un cura que me ha hecho creer en todo lo divino y lo humano ese ha sido el Padre Manolo. Apareció por el barrio de la SEAT, este capellán marianista cuando yo contaba unos trece años, si mal no recuerdo. Este hombretón norteño, de amplia sonrisa y de una candidez extrema nos encandiló a todos los preadolescentes que en esa época estábamos imbuidos en el espíritu de los scouts. En realidad, creo para ser sincera, que nosotros no teníamos ni idea ni quien era Baden Powell, ni lo que significaba todo ese movimiento. Para nosotros era otro tipo de actividad mas que nos permitía salir de excursión cada semana , vestirnos de uniforme marrón con camisa blanca , lucir un foulard y llevar un tótem con la cabeza de un animalito , que creo recordar era un ciervo . Fue entonces cuando nos renombramos dainas , aprendimos de memoria canciones en catalán , recorrimos casi todos los pueblos circundantes a Barcelona , hicimos la promesa , salimos cada verano

Proximamente .........

'El violoncel va ser un amor a primera vista' La celista reusenca Marta Mulero reinvindica la pedagogia perquè els joves disfrutin de la música Marià Arbonès 03 de juliol de 2008 La celista reusenca Marta Mulero Marta Mulero va néixer l’any 1986 a Barcelona però sempre ha estat vinculada a Reus. Des del nou anys està lligada a la música i en especial al violoncel. En tots aquests anys ha anat perfeccionant el seu coneixement sobre l’instrument de corda i ha estat guardonada en diversos premis. Considerant la seva juventut, el seu entusiasme per la música i la seva bona tècnica cal preveure que estem davant d’una celista amb un gran talent i porvenir. Va ser teva la decisió de començar a estudiar música? En bona part va ser meva. Em van dir que tenia aptituds i no vaig posar cap impediment que els meus pares m’incorporessin als nou anys a l’escola del Centre de Lectura amb la professora australiana Gabrielle Deakin, en una edat que no crec que sigui molt jove per començar a estu